Tecnoautobiografía

Es difícil exponer mediante unas fotografías cómo nos ha ido influyendo la tecnología a lo largo de nuestras vidas, ya que como todos sabemos, son muchos los elementos que configuran este mundo. De hecho, lo podemos demostrar tan solo viendo la primera imagen, en la que la tecnología nos influye sin haber nacido. A partir de esta imagen, he mostrado mi trayectoria vital mediante tecnologías organizativas, artefactuales, simbólicas y biotecnologías. Por una parte, empezando por mi infancia, he reflejado las tecnologías organizativas mediante los amigos y la familia. Como podemos observar, he puntualizado la importancia de cada miembro que forma mi familia debido a lo mucho que me ha aportado a lo largo de la vida; por ello, he incorporado fotografías con mi hermano gemelo, mis hermanos, mi madre, mi padre, los abuelos maternos y paternos, mis primos, e incluso todos juntos. Por otra parte, también he reflejado las tecnologías organizativas mediante bailes, pesebres vivientes, la primera comunión, elaboración de panecillos en la cocina, obras de teatro e incluso actuaciones de patinaje en las que es fundamental una organización.Por otra parte, en cuanto las tecnologías artefactuales, he añadido fotografías con diferentes objetos tecnológicos que me han marcado en un momento determinado de mi infancia. Por ejemplo la bicicleta, los juguetes de la segunda imagen que compartíamos mi hermano y yo, la televisión que refleja todas las horas que he pasado delante de ella, o bien el cochecito compartido con mi hermano. Además, también muestro el primer coche de mi padre con el que he viajado durante tantos años, el caballito en el que me subía cada verano que iba a Coma Ruga o bien el tractor de Galicia al que siempre quería montar cuando viajaba allá. También podemos ver las atracciones que me han hecho disfrutar, la cabalgata de los reyes y los caramelos que nos traía, incluso el lavabo donde tuvo lugar la famosa escena que en la familia recordamos de cuando mi hermano se quedó encallado en el bidet, la bañera en la que los tres preparábamos guerras de agua, y la primera moto de mi padre, la cual admiraba de pequeñita.En cuanto las biotecnologías, las he reflejado mediante los jarabes, inyecciones y medicamentos que todos recordamos por lo mucho que las odiábamos. Finalmente he mostrado las tecnologías simbólicas a través del logotipo del colegio ‘Cor de María’, donde pasé toda mi infancia.





Más adelante, he empezado a mostrar fotos de mi adolescencia que reflejan mi evolución con las tecnologías. Empezando por las organizativas, podemos observar fotos con los amigos llevando un carrito de la compra con nosotras dentro, formando figuras humanas en la playa e incluso haciendo luchas en la calle o con la arena negra de Tenerife, disfrutando del ‘comiat’ (fin de una época importante en mi vida), saltando todos a la vez, bailando en una discoteca, dibujando un corazón en la arena de forma simétrica, i simplemente todos reunidos en Cunit (lugar que representa los buenos momentos con mis amigas). Además, podemos observar un concierto de música, teatro, la familia, y el Barça. En cuanto las tecnologías artefactuales, podemos apreciar los aviones que voy a ver cada año, la guitarra que siempre me ha ayudado a desconectar, el piano que estoy aprendiendo a tocar hoy en día, el micrófono con el que canto con mis amigos para divertirnos, cámaras que representan la pasión por la fotografía, la camioneta en la que subíamos unos cuantos en mi pueblo (el cual significa mucho para mí), la bicicleta de dos en la qua salen dos amigos a pesar que todos la utilizamos en el viaje a Florencia de fin d curso, el barco (una experiencia inolvidable) y libros que representan la biblioteca en la que estudié el bachillerato (al igual que la fotocopiadora que utilicé muchísimo en este periodo). Además muestro el coche de mi pareja con el que he hecho muchos viajes al igual que con la moto donde estamos 4 personas, el tren y el metro; también podemos observar el ordenador, la guitarra y batería de amigos que me han enseñado sobre la música, el móvil y el teléfono que representan las horas hablando con amigos, y por último el ‘correfoc’ y las colchonetas que me han hecho disfrutar tanto. Las pastillas que representan la biotecnología las he incorporado por todas las que he tenido que tomar por dolor de cabeza, de barriga, regla, etc. En cuanto las simbólicas, podemos observar la llave de sol representando la música, el logotipo de ‘nunca mais’ junto a una foto de Galicia que simboliza el cariño que siento por estas tierras, el símbolo de la paz por mi época más hippie, el logotipo del casal ‘raval dels infants’ porque fui voluntaria al igual que lo soy hoy en día en el ‘Centro Juvenil Martí Codolar’ y el símbolo del Messenger. En cuanto el logotipo de ‘green peace’, lo he incorporado ya que de pequeñitas mis amigas y yo, con el objetivo de ‘querer cambiar el mundo’ escribimos una carta supuestamente a Bush desde la asociación para que parase la guerra, una anécdota q ahora recordamos con gran ternura. Además también muestro la manifestación de la paz a la que asistí y conocí a personas que serían importantes en un futuro al igual que la de Bolonia, el corazón roto por los desamores y el corazón enteros por los triunfos del amor, y el símbolo de la mujer por mi gran respeto hacia las que luchan por la igualdad de género. Finalmente, la última fotografía viajando en coche representa el largo recorrido que me queda por realizar, como no, junto a las tecnologías.

Òmnia (segona part entrevista)

Així doncs, amb aquesta entrevista vull que prenguem consciència de tots els projectes que es duen a terme per facilitar l’accés a les tecnologies a tothom que vulgui.

Òmnia

Molt bones!!
Bé, l’entrada d’avui tractarà del projecte òmnia, ja que un dels primers dies a clase l’Adriana ens el va esmentar però no hi vam poder aprofundir.
¿Per què he escollit aquest tema per fer l’entrada? No ho he fet pas perquè ho desconeguès i haguès buscat información quan l’Adriana ens ho va presentar; al contrari, al esplai que vaig cada dissabte (Centre Juvenil Martí Codolar) hi han diferents projectes, un d’ells el projecte òmnia. Sabia de què tractava, i crec que el blog és una bona oportunitat perquè la resta de la classe també ho coneguès. Per aquest motiu us he penjat dos videos en els que he realitzat una entrevista al Miguel Ángel, el noi que s’encarrega d’aquest projecte al Centre Juvenil Martí Codolar.

Espero que els disfruteu!

Article de Mendez

La lectura d’aquest article, m’ha permès veure el concepte de tecnologia des d’una perspectiva molt diferent a la que fins ara havia tingut.

En primer lloc, m’ha sorprès molt el fet de que des de ja fa temps, conqueridors, comerciants, banquers, científics...hagin tingut un únic objectiu, el de ser els amos de la naturalesa. Però potser encara m’han sorprès més les conseqüències derivades d’això.

La primera, el menyspreu que s’ha tingut per la diversitat sociotècnica. És realment trist haver deixat de banda, i no només això, sinó haver aixafat a societats que utilitzaven tecnologies menys potents segons el que es creia des d’occident. Penso que menysprear és un concepte que s’hauria d’extingir ja que tot pot ser interessant, positiu, innovador...
La segona conseqüència (que va molt lligada de la primera) és la de l’imperatiu tecnològic. Penso que el fet de creure que el desenvolupament tecnològic és la única via per a superar les males èpoques passades és del tot erroni. Hi ha molts altres factors que ajuden a superar misèries i errors com per exemple (com molt bé es diu a l’article) l’aparició, en els anys seixanta i setanta, d’un fort control social respecte a temes com la contaminació nuclear, la possibilitat de d’esgotar els recursos naturals i d’altres temes.

Considero que el fet de que sortissin moviments contra l’energia nuclear, contra els pesticides o contra formes de govern autoritàries i moltes altres coses, reflecteix clarament que no n’hi ha prou amb comptar amb la tecnologia i que a més a més, vista com ella sola, no és l’adequada per continuar endavant. En aquesta línea, la tecnologia s’ha de veure com a una acció trenada d’ella mateixa, de ciència, i de societat. És des d’aquesta concepció, des de la qual podem veure que totes les tecnologies tenen un cert component organitzatiu, artefactual, simbòlic i biotecnològic i sempre amb un dels quatre components predominant.
Tot i que la nostra cultura encara no reconeix la possibilitat de que el fet de produir aconteixements no només és exclusiu de l’acció físico- material, em consola veure la enginyeria heterogènia reflectida en el treball d’un científic que vol tot allò “social”, “tecnològic” i “científic” a la vegada. No en té prou amb que aparegui una màquina increïble que facilita el treball o amb continuar equipant el seu laboratori, sinó que necessita conservar als seus col·laboradors, estar present en les publicacions, assistir a congressos i conferències, aconseguir subvencions i ajudes i moltes altres coses que impliquen molt més que allò “tecnològic”.

En definitiva, i com passa en molts altres temes, la clau per aconseguir aquesta enginyeria heterogènia ideal rau en l’educació i en les conseqüents pràctiques educatives. Cal saber tenir una visió global i una bona preparació per a poder avaluar els diferents contextos en els que ens trobem. Sobretot, hem de ser capaços de saber fer i d’estar en condicions d’escollir en tot allò referent a aquesta cultura tecnològica.

Quin model de la societat de la informació volem construir?

Tal i com tots sabem, la informació té un paper imprescindible avui dia a la nostra societat, i les tecnologies són el que fan possible aquest procès. Així doncs cal que reflexionem i ens preguntem quin model de societat de infomació volem construir .

Per una banda, la informació que rebem diàriament de la resta del món a través dels mitjans de comunicació, és una eïna molt potent que ens facilita un coneixement més ampli i complert del que ens envolta, i que per tant, ens fa ser crítics, ens fa ser lliures.
Tot i així, em de saber utilitzar aquestes eïnes amb un 100% de seguretat, em de saber el que ens diuen per saber què podem dir nosaltres. Així doncs, tal i com hem vist, la informació que ens venen és un element clau per la comunicació, i per aquest motiu, es pot fer servir per enganyar-nos, ja sigui agreujant problemàtiques com és el cas de la gripe A, o bé per pensar per nosaltres mateixos incidint en allò que consumirem.

Per altra banda, la informació que duem a terme la majoria de la població amb els ordinadors i móvils, és un dels tipus de comunicació fent ús de la tecnologia més freqüents a la nostra societat. Per tant, cal ser conscients que saber fer ús d'aquests elements implica trobar un equilibri i ser relatius a l'hora de utilitzar-los a part de tenir un coneixement del seu funcionament.
Un dels exemples que es va comentar sovint al debat virtual, va ser la diferent actitut que podem tenir davant una persona i darrera una pantalla. Així doncs, cal relativitzar i aprendre a no anul.lar-nos com a persones quan ja no estem protegits darrera una pantalla d'ordinador.

Així doncs, caldria crear una societat en la tot el que ens aporti la tecnologia fos positiu, i per això, cal ser selectius, i saber diferenciar el que ens informen d'una manera objectiva, a allò que ens volen informar completament desfigurat per propis interessos.