miércoles, 30 de diciembre de 2009

ticfi_



Molt bones a tothooom!!!

La veritat és que vaig començar la classe amb més por que en la resta d'assignatures, ja que com vaig deixar clar el primer dia sempre he pensat que això de les tecnologies no se'm donava bé.
Tot i així, he de reconeixer que he agafat mooltíssima confiança amb mi mateixa, i no és que sigui pèssima amb les tecnologies, simplement no em poso a investigar, no l'utilitzo més que per les tres cosetes que faig sempre. Però el fet de tenir aquesta assignatura m'ha obligat a utilitzar-ho i fer servir diferents projectes amb els que he m'ho he passat molt bé i m'han facilitat fer un treball en grup entre d'altres coses. De fet, la wiki, per exemple, l'he fet servir per realitzar treballs d'altres assignatures. A més,estic molt orgullosa dels treballs que he fet amb el movie maker. Abans mai hagués dit que jo seria capaç de fer un video així!
A més, he de reconeixer que al principi no entenia molt l'ús de les TICS en l'educació social, però com ara sempre dic, ho has de veure amb els teus propis ulls. Hauries de fer els petits treballs que hem fet, i d'aquesta menra t'adonaries realment del paper que tenen les TIC en l'educació social.
Finalment, m'agradaria destacar lo satisfeta que estic d'haver realitzat el projecte final amb la Marta, l'Anna i la Patri, ja que ho hem disfrutat com el que més!
De fet, el primer dia vaig presentar-me i vaig dir que esperava aprendre i disfrutar. És exactament el que he fet.
Moltes gràcies a tots els companys i companyes juntament amb l'Adriana.
Fins després:)

Vane.

jueves, 10 de diciembre de 2009

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Contrapublicidad

Fallo técnico:P

Mañana lo llevo en un pen!

sábado, 5 de diciembre de 2009

Ens comuniquem



Un allau de sinestèsia a l'abast de tothom

miércoles, 2 de diciembre de 2009

La informació per entendre la realitat

El fet de llegir aquest text m'ha fet valorar més el tema de la tecnologia. La primera entrada que vaig fer en la que haviem de dir si ens consideravem imigrants o natius digitals, vaig considerarme imigrant, ja que tot i conegués alguns elements de les tecnologies no m'acababa de trobar amb elles. Però poc a poc m'adono que les tecnologies t'obren noves portes, noves oportunitats i recursos per comunicar-te, una cosa essencial per poder entendre la realitat, per poder educar. Com diu el text, la comunicació és el motor d'aprenentatge: escriure per ser llegit, autoexpressar-se y involucrarse, participar en una red de múltiples interaccions.
Quan l'Adriana ens va preguntar quina dimensió escolliriem per la comunicació, no sabíem triar-ne una en concret, totes són importants, essencials per poder accentuar el paper d'emisor-receptor. Per aquest motiu vam pensar en el subjecte creatiu, ja que això incluo el conscient, actiu, crític, social, l'alfabetitzat mediàticament..
A més em va agradar molt la part del text en la que ens mostren com agilitzar la comunicació entre les persones, per exemple fent històries, i per tant, convertint una exposició d'un tema en una historia, o bé mitjançant el teatre o altres recursos educatius perquè des de petits ens sentim lliures d'expressar-nos, sapiguem com fer-ho i sobretot sense vergonya, segurs de nosaltres mateixos, crítics amb tot el que ens envolta.
Per altra banda, també vaig destacar la importància de convertir-se en emirec, moment de procès real de comunicació educativa, en la que un receptor pasa a ser emisor. A més sent conscients de la comunicació no verbal, ja que el que diem no és l'unic element que comunica quan parlem amb un altre persona (pot ser la kinesia, la paralingüística, la proxémica..).
En conclusió la meva opinió és que hauríem de prendre consciència de la importància que té la comunicació, hauríem de saber utilitzar tots els recursos que tenim, i per tant adaptar-nos els uns als altres per crear una realitat en la que tots tinguem el mateix dret a parlar, ja sigui pel sexe, la cultura, les discapacitats..En definitiva tenir el dret a la llibertat, perquè l'expressió ens fa lliures.


Vane.

Contrapublicidad

Molt bones a tots!!

Bé, la meva opinió respecte la classe que vam fer l'altre dia sobre la contrapublicitat és positiva, ja que és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Considero que és essencial que tothom tingui la llibertat per expressar els seus pensaments, les seves emocions. I per què ho pot fer una empressa que patrocina X cosa al mercat i no pas un home, dona, nen, nena?
Per començar he de reconeixer que mai m'ha agradat el fet que hi hagin anuncis, és una forma de 'rentar el cervell a al societat' amb coses que realment ni necessites, però et fan creure lo contrari. Per aquest motiu crec que és essencial que hi hagin moviments, organitzacions, mètodes, persones..els recursos que calguin per concienciar a la societat d'aquest fer. I quina millor manera que fer-ho de forma artística i amb humor? El noi que hem vist al video juga al mateix joc, pinta a sobre dels cartells que ja havien elaborat, potser aquesta és la manera de que la gent se n'adoni.
Sinceramente veure aquest video m'ha fet replantejar moltes coses, i tot i que abans ja era conscient de l'objectiu real dels anuncis, ara me'ls miro analitzant-los més, mirant més enllà del que em volen vendre. Potser també té algu a veure el fet de que la pròxima tasca sigui la de contrapublicitat. Això em fa parar més atenció als anuncis, i realment és difícil d'escollir un, el qual analitzar i treballar, però això és bona senyal, significa que encara tinc molt a dir!



Vane

martes, 24 de noviembre de 2009

La Web 2.0

Muy buenaaas!!

En fin, después de la conferencia que nos hizo Xavi Giró debo reconocer que me sorprendió la el funcionamiento de la web 2.0. al igual que su principal objetivo.
Realmente considero que se han hecho muchas lecturas, críticas..y por ello he querido informarme aún más en el youtube. He encontrado un video en el que nos explicaban todo lo que nos había comentado Xavi, pero aún así prefiero que veías otra en el que plasma, como bien he dicho anteriormente, el objetivo que tienen la Web 2.0., y por lo tanto, lo que más me llamó la atención.



Y lo más importante es que continuará..