El fet de llegir aquest text m'ha fet valorar més el tema de la tecnologia. La primera entrada que vaig fer en la que haviem de dir si ens consideravem imigrants o natius digitals, vaig considerarme imigrant, ja que tot i conegués alguns elements de les tecnologies no m'acababa de trobar amb elles. Però poc a poc m'adono que les tecnologies t'obren noves portes, noves oportunitats i recursos per comunicar-te, una cosa essencial per poder entendre la realitat, per poder educar. Com diu el text, la comunicació és el motor d'aprenentatge: escriure per ser llegit, autoexpressar-se y involucrarse, participar en una red de múltiples interaccions.
Quan l'Adriana ens va preguntar quina dimensió escolliriem per la comunicació, no sabíem triar-ne una en concret, totes són importants, essencials per poder accentuar el paper d'emisor-receptor. Per aquest motiu vam pensar en el subjecte creatiu, ja que això incluo el conscient, actiu, crític, social, l'alfabetitzat mediàticament..
A més em va agradar molt la part del text en la que ens mostren com agilitzar la comunicació entre les persones, per exemple fent històries, i per tant, convertint una exposició d'un tema en una historia, o bé mitjançant el teatre o altres recursos educatius perquè des de petits ens sentim lliures d'expressar-nos, sapiguem com fer-ho i sobretot sense vergonya, segurs de nosaltres mateixos, crítics amb tot el que ens envolta.
Per altra banda, també vaig destacar la importància de convertir-se en emirec, moment de procès real de comunicació educativa, en la que un receptor pasa a ser emisor. A més sent conscients de la comunicació no verbal, ja que el que diem no és l'unic element que comunica quan parlem amb un altre persona (pot ser la kinesia, la paralingüística, la proxémica..).
En conclusió la meva opinió és que hauríem de prendre consciència de la importància que té la comunicació, hauríem de saber utilitzar tots els recursos que tenim, i per tant adaptar-nos els uns als altres per crear una realitat en la que tots tinguem el mateix dret a parlar, ja sigui pel sexe, la cultura, les discapacitats..En definitiva tenir el dret a la llibertat, perquè l'expressió ens fa lliures.
Vane.
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario