Article de Mendez

La lectura d’aquest article, m’ha permès veure el concepte de tecnologia des d’una perspectiva molt diferent a la que fins ara havia tingut.

En primer lloc, m’ha sorprès molt el fet de que des de ja fa temps, conqueridors, comerciants, banquers, científics...hagin tingut un únic objectiu, el de ser els amos de la naturalesa. Però potser encara m’han sorprès més les conseqüències derivades d’això.

La primera, el menyspreu que s’ha tingut per la diversitat sociotècnica. És realment trist haver deixat de banda, i no només això, sinó haver aixafat a societats que utilitzaven tecnologies menys potents segons el que es creia des d’occident. Penso que menysprear és un concepte que s’hauria d’extingir ja que tot pot ser interessant, positiu, innovador...
La segona conseqüència (que va molt lligada de la primera) és la de l’imperatiu tecnològic. Penso que el fet de creure que el desenvolupament tecnològic és la única via per a superar les males èpoques passades és del tot erroni. Hi ha molts altres factors que ajuden a superar misèries i errors com per exemple (com molt bé es diu a l’article) l’aparició, en els anys seixanta i setanta, d’un fort control social respecte a temes com la contaminació nuclear, la possibilitat de d’esgotar els recursos naturals i d’altres temes.

Considero que el fet de que sortissin moviments contra l’energia nuclear, contra els pesticides o contra formes de govern autoritàries i moltes altres coses, reflecteix clarament que no n’hi ha prou amb comptar amb la tecnologia i que a més a més, vista com ella sola, no és l’adequada per continuar endavant. En aquesta línea, la tecnologia s’ha de veure com a una acció trenada d’ella mateixa, de ciència, i de societat. És des d’aquesta concepció, des de la qual podem veure que totes les tecnologies tenen un cert component organitzatiu, artefactual, simbòlic i biotecnològic i sempre amb un dels quatre components predominant.
Tot i que la nostra cultura encara no reconeix la possibilitat de que el fet de produir aconteixements no només és exclusiu de l’acció físico- material, em consola veure la enginyeria heterogènia reflectida en el treball d’un científic que vol tot allò “social”, “tecnològic” i “científic” a la vegada. No en té prou amb que aparegui una màquina increïble que facilita el treball o amb continuar equipant el seu laboratori, sinó que necessita conservar als seus col·laboradors, estar present en les publicacions, assistir a congressos i conferències, aconseguir subvencions i ajudes i moltes altres coses que impliquen molt més que allò “tecnològic”.

En definitiva, i com passa en molts altres temes, la clau per aconseguir aquesta enginyeria heterogènia ideal rau en l’educació i en les conseqüents pràctiques educatives. Cal saber tenir una visió global i una bona preparació per a poder avaluar els diferents contextos en els que ens trobem. Sobretot, hem de ser capaços de saber fer i d’estar en condicions d’escollir en tot allò referent a aquesta cultura tecnològica.