jueves, 10 de diciembre de 2009
miércoles, 9 de diciembre de 2009
sábado, 5 de diciembre de 2009
miércoles, 2 de diciembre de 2009
La informació per entendre la realitat
El fet de llegir aquest text m'ha fet valorar més el tema de la tecnologia. La primera entrada que vaig fer en la que haviem de dir si ens consideravem imigrants o natius digitals, vaig considerarme imigrant, ja que tot i conegués alguns elements de les tecnologies no m'acababa de trobar amb elles. Però poc a poc m'adono que les tecnologies t'obren noves portes, noves oportunitats i recursos per comunicar-te, una cosa essencial per poder entendre la realitat, per poder educar. Com diu el text, la comunicació és el motor d'aprenentatge: escriure per ser llegit, autoexpressar-se y involucrarse, participar en una red de múltiples interaccions.
Quan l'Adriana ens va preguntar quina dimensió escolliriem per la comunicació, no sabíem triar-ne una en concret, totes són importants, essencials per poder accentuar el paper d'emisor-receptor. Per aquest motiu vam pensar en el subjecte creatiu, ja que això incluo el conscient, actiu, crític, social, l'alfabetitzat mediàticament..
A més em va agradar molt la part del text en la que ens mostren com agilitzar la comunicació entre les persones, per exemple fent històries, i per tant, convertint una exposició d'un tema en una historia, o bé mitjançant el teatre o altres recursos educatius perquè des de petits ens sentim lliures d'expressar-nos, sapiguem com fer-ho i sobretot sense vergonya, segurs de nosaltres mateixos, crítics amb tot el que ens envolta.
Per altra banda, també vaig destacar la importància de convertir-se en emirec, moment de procès real de comunicació educativa, en la que un receptor pasa a ser emisor. A més sent conscients de la comunicació no verbal, ja que el que diem no és l'unic element que comunica quan parlem amb un altre persona (pot ser la kinesia, la paralingüística, la proxémica..).
En conclusió la meva opinió és que hauríem de prendre consciència de la importància que té la comunicació, hauríem de saber utilitzar tots els recursos que tenim, i per tant adaptar-nos els uns als altres per crear una realitat en la que tots tinguem el mateix dret a parlar, ja sigui pel sexe, la cultura, les discapacitats..En definitiva tenir el dret a la llibertat, perquè l'expressió ens fa lliures.
Vane.
Quan l'Adriana ens va preguntar quina dimensió escolliriem per la comunicació, no sabíem triar-ne una en concret, totes són importants, essencials per poder accentuar el paper d'emisor-receptor. Per aquest motiu vam pensar en el subjecte creatiu, ja que això incluo el conscient, actiu, crític, social, l'alfabetitzat mediàticament..
A més em va agradar molt la part del text en la que ens mostren com agilitzar la comunicació entre les persones, per exemple fent històries, i per tant, convertint una exposició d'un tema en una historia, o bé mitjançant el teatre o altres recursos educatius perquè des de petits ens sentim lliures d'expressar-nos, sapiguem com fer-ho i sobretot sense vergonya, segurs de nosaltres mateixos, crítics amb tot el que ens envolta.
Per altra banda, també vaig destacar la importància de convertir-se en emirec, moment de procès real de comunicació educativa, en la que un receptor pasa a ser emisor. A més sent conscients de la comunicació no verbal, ja que el que diem no és l'unic element que comunica quan parlem amb un altre persona (pot ser la kinesia, la paralingüística, la proxémica..).
En conclusió la meva opinió és que hauríem de prendre consciència de la importància que té la comunicació, hauríem de saber utilitzar tots els recursos que tenim, i per tant adaptar-nos els uns als altres per crear una realitat en la que tots tinguem el mateix dret a parlar, ja sigui pel sexe, la cultura, les discapacitats..En definitiva tenir el dret a la llibertat, perquè l'expressió ens fa lliures.
Vane.
Contrapublicidad
Molt bones a tots!!
Bé, la meva opinió respecte la classe que vam fer l'altre dia sobre la contrapublicitat és positiva, ja que és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Considero que és essencial que tothom tingui la llibertat per expressar els seus pensaments, les seves emocions. I per què ho pot fer una empressa que patrocina X cosa al mercat i no pas un home, dona, nen, nena?
Per començar he de reconeixer que mai m'ha agradat el fet que hi hagin anuncis, és una forma de 'rentar el cervell a al societat' amb coses que realment ni necessites, però et fan creure lo contrari. Per aquest motiu crec que és essencial que hi hagin moviments, organitzacions, mètodes, persones..els recursos que calguin per concienciar a la societat d'aquest fer. I quina millor manera que fer-ho de forma artística i amb humor? El noi que hem vist al video juga al mateix joc, pinta a sobre dels cartells que ja havien elaborat, potser aquesta és la manera de que la gent se n'adoni.
Sinceramente veure aquest video m'ha fet replantejar moltes coses, i tot i que abans ja era conscient de l'objectiu real dels anuncis, ara me'ls miro analitzant-los més, mirant més enllà del que em volen vendre. Potser també té algu a veure el fet de que la pròxima tasca sigui la de contrapublicitat. Això em fa parar més atenció als anuncis, i realment és difícil d'escollir un, el qual analitzar i treballar, però això és bona senyal, significa que encara tinc molt a dir!
Vane
Bé, la meva opinió respecte la classe que vam fer l'altre dia sobre la contrapublicitat és positiva, ja que és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Considero que és essencial que tothom tingui la llibertat per expressar els seus pensaments, les seves emocions. I per què ho pot fer una empressa que patrocina X cosa al mercat i no pas un home, dona, nen, nena?
Per començar he de reconeixer que mai m'ha agradat el fet que hi hagin anuncis, és una forma de 'rentar el cervell a al societat' amb coses que realment ni necessites, però et fan creure lo contrari. Per aquest motiu crec que és essencial que hi hagin moviments, organitzacions, mètodes, persones..els recursos que calguin per concienciar a la societat d'aquest fer. I quina millor manera que fer-ho de forma artística i amb humor? El noi que hem vist al video juga al mateix joc, pinta a sobre dels cartells que ja havien elaborat, potser aquesta és la manera de que la gent se n'adoni.
Sinceramente veure aquest video m'ha fet replantejar moltes coses, i tot i que abans ja era conscient de l'objectiu real dels anuncis, ara me'ls miro analitzant-los més, mirant més enllà del que em volen vendre. Potser també té algu a veure el fet de que la pròxima tasca sigui la de contrapublicitat. Això em fa parar més atenció als anuncis, i realment és difícil d'escollir un, el qual analitzar i treballar, però això és bona senyal, significa que encara tinc molt a dir!
Vane
martes, 24 de noviembre de 2009
La Web 2.0
Muy buenaaas!!
En fin, después de la conferencia que nos hizo Xavi Giró debo reconocer que me sorprendió la el funcionamiento de la web 2.0. al igual que su principal objetivo.
Realmente considero que se han hecho muchas lecturas, críticas..y por ello he querido informarme aún más en el youtube. He encontrado un video en el que nos explicaban todo lo que nos había comentado Xavi, pero aún así prefiero que veías otra en el que plasma, como bien he dicho anteriormente, el objetivo que tienen la Web 2.0., y por lo tanto, lo que más me llamó la atención.
Y lo más importante es que continuará..
En fin, después de la conferencia que nos hizo Xavi Giró debo reconocer que me sorprendió la el funcionamiento de la web 2.0. al igual que su principal objetivo.
Realmente considero que se han hecho muchas lecturas, críticas..y por ello he querido informarme aún más en el youtube. He encontrado un video en el que nos explicaban todo lo que nos había comentado Xavi, pero aún así prefiero que veías otra en el que plasma, como bien he dicho anteriormente, el objetivo que tienen la Web 2.0., y por lo tanto, lo que más me llamó la atención.
Y lo más importante es que continuará..
jueves, 5 de noviembre de 2009
Tecnologies espatllades
Durant aquestes últimes setmanes, no paro de veure, llegir i escoltar notícies relacionades amb casos de corrupció aquí a Catalunya. D'una banda, el famós cas Millet i de l'altra, la coneguda operació Pretoria, que comporta una patètica i vergonyosa trama de corrupció urbanística a Santa Coloma.
En el cas Millet, tot un conjunt de persones al servei d'una institució més que important per a Catalunya, han utilitzat la tecnologia dels diners per a ofendre a tot un sentiment. L'egoísme i l'avarícia, ha esquitxat a varies Institucions i Fundacions que teníen el seguiment de molts catalans.
Penso en la meravellosa tecnologia de la música, que és l'art d'organitzar d'una manera sensible sons i silencis, utilitzant els principis fundamentals de la melodia, el ritme, l'armonia... mitjançant la intervenció de complexos processos psico- anímics. És aquella tecnologia única en la nostra vida, que ens permet tancar els ulls i imaginar el que nosaltres volguem.
També penso en l'arquitectura i en la construcció, una tecnologia que abarca tot l'ambient físic que ens envolta, un conjunt de modificacions i alteracions dels nostres espais amb l'objectiu únic de satisfer les nostres necessitats humanes.
Dues tecnologies que des de l'antiguitat, han estat tant i tant importants per a nosaltres...
Fa pena veure que últimament, totes dues tecnologies s'han utilitzat malament per part d'alguns.
En el cas Millet, tot un conjunt de persones al servei d'una institució més que important per a Catalunya, han utilitzat la tecnologia dels diners per a ofendre a tot un sentiment. L'egoísme i l'avarícia, ha esquitxat a varies Institucions i Fundacions que teníen el seguiment de molts catalans.
Pel que fa a la corrupció urbanísitca de Santa Coloma, de nou, s'ha traït la confiança de la gent. La perillosa tecnologia dels diners, de les empreses, dels negocis... ha actuat per la seva banda, en interés propi, i ha aconseguit ofendre a tota una població.
I és que no puc parar de pensar en com és possible que alguns, facin tan mal ús de les tecnologies i el que és pitjor, que en debilitin d'altres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)